La llum, avui, és d'un tacte d'escata
i el temps llisca avall per l'escot dels dies
que, impúdics i obscens,
se'ns ofereixen amb les cames obertes.
On he deixat oblidada la set?
Potser al mateix indret on neix
tota aquesta ràbia.
(sóc un palíndrom)
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada