Malsons com naufragis a tot volum;
al fons dels ulls,
llunyà,
un eco de salnitre.
La teva mà com un oasi,
oberta,
oferta,
esperant la meva set,
plena d'aigua dolça.
dimarts
dimecres
origami
Omplir la vida de plecs
infinits
per encabir-hi més vida.
Obrir i tancar dies.
I la dèria de cercar el final perfecte,
de trobar una mort bonica.
Ser tot d'instants capturats
i publicats amb el filtre corresponent
per embellir la mentida.
dijous
dits
Els dies que no sents les arrels,
quan la memòria tria oblidar
mires de trobar una certesa
que càpiga a les teves mans.
Com el nombre de ciutats
que t'habiten per dins.
dimarts
brindis
Si al nostre cos quasi tot és aigua,
quants gots ocuparà un record?
Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes
Demanes dies líquids
en copa alta.
en copa alta.
Quanta vida ens resta a dins,
encara?
Ens mesurem en la intensitat de la set
que pot despertar el desig,
el tacte, un record.
I en el poder dels petits glops.
que pot despertar el desig,
el tacte, un record.
I en el poder dels petits glops.
dijous
dimecres
life vest under your seat
Aeroports portàtils, oceans de plàstic, continents tous, horitzons verticals. El cel de la memòria és del color de la posta de sol i la felicitat, una dèria blana, quelcom càlid que es remou per dins quan mires enrere sense el perill d'esdevenir estàtua de sal.
dimarts
habitar-te
Suposo que l'amor és aquest habitar-te,
poder passar d'una estança a l'altra,
del teu cos al meu,
sense haver de demanar permís.