dimarts

nocturn per a piano

Malsons com naufragis a tot volum;
al fons dels ulls, 
llunyà,
un eco de salnitre.

La teva mà com un oasi,
oberta,
oferta,
esperant la meva set,
plena d'aigua dolça.
Share:

dimecres

origami

Omplir la vida de plecs
infinits
per encabir-hi més vida.
Obrir i tancar dies.
I la dèria de cercar el final perfecte,
de trobar una mort bonica. 
Ser tot d'instants capturats 
i publicats amb el filtre corresponent 
per embellir la mentida.
Share:

dijous

dits

Els dies que no sents les arrels,
quan la memòria tria oblidar
mires de trobar una certesa
que càpiga a les teves mans.
Com el nombre de ciutats
que t'habiten per dins.
Share:

dimarts

brindis

Si al nostre cos quasi tot és aigua,
quants gots ocuparà un record?

Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes



Demanes dies líquids
en copa alta.

Quanta vida ens resta a dins,
encara?
Ens mesurem en la intensitat de la set
que pot despertar el desig,
el tacte, un record.
I en el poder dels petits glops.
Share:

dijous

dimecres

life vest under your seat

Aeroports portàtils, oceans de plàstic, continents tous, horitzons verticals. El cel de la memòria és del color de la posta de sol i la felicitat, una dèria blana, quelcom càlid que es remou per dins quan mires enrere sense el perill d'esdevenir estàtua de sal.
Share:

dimarts

habitar-te

Suposo que l'amor és aquest habitar-te, 
poder passar d'una estança a l'altra, 
del teu cos al meu, 
sense haver de demanar permís.
Share: