an ↔ na

Vagarejo pels contorns d’una ampolla de vi mig plena que ahir era mig buida. Qüestions de perspectiva. Gronxo pensaments en el moviment d’una flor de primaveres etíliques. Aquesta nit tot és d’un color verd que taca qualsevol intent d’escriure. L'experiència et diu que, tard o d'hora, les il·lusions s'acaben aigualint i s'escolen per l'eixidiu, i que les paraules màgiques ja no fan sortir conills dels barrets. I just believe in me. No sé per què, però encara continuo esperant que algú em demostri que estic equivocada.

Aquest matí he perdut uns versos pel carrer. Escrits mentalment sobre l’asfalt amb el ritme del pas, sense butxaques de paper on guardar-los, segurament han marxat barrejats amb el perfum que desprèn la noia amb la qual et creues cada matí i que camina voluptuosa mentre els cabells llargs vessen onades d’atzabeja per la seva esquena. Potser els trobaré a la tornada cap a casa, fent giravoltes amb el vent a qualsevol cantonada, enredats a la mirada perduda del meu reflex al vidre dels aparadors. O fent funambulismes sobre la línia imaginària que els separa dels teus ulls.

L'últim bri de llum passa el relleu de la pluja a la foscor. Sembla com si els dies i les nits ploressin per buidar-se de tot el temps líquid que xopa les seves vint-i-quatre hores. Així que em cosiré les butxaques plenes de pedres per submergir-me en els llençols i ofegar-me de son. Però, abans que els ulls deixin de respirar les imatges d'aquesta habitació, pensaré en tu i en tots els somriures d’americana i pantaló. Per perdre la consciència entre les ratlles de la teva camisa.

Hi ha nits que esclaten a dins tots els fills que mai no bressolarem. Les dones som líquides, de color vermell. I agredolces.

Al mostrador de la benzinera, avui en dia per vint cèntims t'ofereixen una dosi de felicitat embolicada en paper al final d’un palet blanc. Per aquest mòdic preu pots recuperar uns minuts de preadolescència i tornar a imaginar que tots els petons d’amor que encara teníem per estrenar eren com aquells que es feien els actors de cine: llargs i apassionats. Per menys d’un euro, i durant el temps que dura el caramel, pots tornar a creure que la vida és de color de rosa, dolça i amb gust a maduixa. Fins que arribes al xiclet minúscul i barat i, al cap de poca estona, els records esdevenen insípids i durs com aquella massa que continues mastegant amb l'esperança que es torni a estovar. L’efecte Kojak s'esvaeix i tornes al teu present i a la seva realitat. Això sí, lleugerament millorat amb colorants, conservants i edulcorants.

Taques de sol al pany de paret i a la bugada de roba blanca. Doblego els pensaments que s’arrosseguen per aquesta tarda de mots que busquen paraules. Per art de papiroflèxia, els dono ales perquè puguin volar lluny de mi. Avui no trobo versos aliens on emmirallar-me i ja no sé escriure’n de propis: ha passat el temps i tots els poemes se m’han tornat aspres. Només tu pots tastar les petites racions de dolçor concentrada en estones de caramel. Tu ets l'únic a qui permeto llepar la pell dels meus sentiments.

Com si visqués en una eterna tardor que no dóna treva, el calendari va perdent fulls igual que un arbre caduc. Escombrem els dies marcits i esgrogueïts d’abril per encetar-ne de nous, ben blancs i nets, que duen sota el braç ponts festius i primaveres. Maig comença a caminar amb matins de llum clara i tardes càlides que fonen el gris dels carrers. Tot passejant per les primeres hores d’aquest mes, m’adono que al seu pas floreixen para-sols i reflexos metàl·lics als xamfrans d’aquest immens jardí d’asfalt que, de vegades, se m’antulla Barcelona ciutat.

Sembla que s’avanci el cap de setmana però tan sols és un miratge. Un alto en el camí per abaixar el ritme i prendre aire abans de tornar a treballar demà. I et trobes fent dissabte un dijous. Estens la bugada sota el sol agraït que ja escalfa i trobes, infiltrats entre aquesta roba teva ja tan apamada, uns calçotets i un parell de mitjons. Somrius: ja fa dies que vas planxar una samarreta de ratlles, una camisa i uns texans que no són de la teva talla. Davant d’aquesta invasió subtil i permesa, decideixes inaugurar un calaix que albergui aquesta avançada de roba aliena. I, juntament amb el pot d’escuma d’afaitar i l’ampolla de colònia masculina que sobtadament han pres possessió de l’armariet del bany, esperarem plegats el moment en què el gros de l’exèrcit decideixi atacar en aquesta particular guerra. Si gosa fer-ho, és clar.