Aquest matí he perdut uns versos pel carrer. Escrits mentalment sobre l’asfalt amb el ritme del pas, sense butxaques de paper on guardar-los, segurament han marxat barrejats amb el perfum que desprèn la noia amb la qual et creues cada matí i que camina voluptuosa mentre els cabells llargs vessen onades d’atzabeja per la seva esquena. Potser els trobaré a la tornada cap a casa, fent giravoltes amb el vent a qualsevol cantonada, enredats a la mirada perduda del meu reflex al vidre dels aparadors. O fent funambulismes sobre la línia imaginària que els separa dels teus ulls.
M'acabo de trobar un verb intransitiu pel carrer. Pot ser que sigui teu?
ResponEliminaDepèn de l'acció que estigués fent, Eduard :)
ResponEliminaO potser ja se'ls ha trobat algú i ara ho ha penjat al seu blog... M'ha encantat el teu post!
ResponEliminahan arribat fins a mí aquest matí, tot just quan prenia un cafè, però també els he deixat escapar per compartir-los
ResponElimina