Sembla que s’avanci el cap de setmana però tan sols és un miratge. Un alto en el camí per abaixar el ritme i prendre aire abans de tornar a treballar demà. I et trobes fent dissabte un dijous. Estens la bugada sota el sol agraït que ja escalfa i trobes, infiltrats entre aquesta roba teva ja tan apamada, uns calçotets i un parell de mitjons. Somrius: ja fa dies que vas planxar una samarreta de ratlles, una camisa i uns texans que no són de la teva talla. Davant d’aquesta invasió subtil i permesa, decideixes inaugurar un calaix que albergui aquesta avançada de roba aliena. I, juntament amb el pot d’escuma d’afaitar i l’ampolla de colònia masculina que sobtadament han pres possessió de l’armariet del bany, esperarem plegats el moment en què el gros de l’exèrcit decideixi atacar en aquesta particular guerra. Si gosa fer-ho, és clar.
I no l'ensumes aquesta roba?
ResponEliminaJo no puc evitar-ho.
Ai, sí... jo tampoc puc evitar-ho :)
ResponEliminaPerò que consti que la roba que acostumo a ensumar exclou els calçotets i els mitjons. Les camises i samarretes són un clàssic :)
ResponElimina...ah, ja em començava a preocupar! Ja has descobert el pot d'escuma? És que amb el sabó de les mans no és ben bé el mateix :)
ResponEliminaL.
Un post molt xulo, m'ha agradat molt com ho expliques, fa com a gràcia i tot. Mica en mica s'anirà apoderant de l'espai, així que ves amb compte!
ResponElimina