A les acaballes del dia, quan es fa més evident el pes del cansament sobre les espatlles, la tristor surt de cacera. Sents la queixalada: el verí s'escampa, i cerques l'antídot contra les llàgrimes. Només calen cinquanta miligrams de diumenges i despertars. O comptar totes les maneres d'espolsar-nos la son de la pell. Però penses en nenes que neixeran demà i que nomenaran automàticament pares, avis i tiets. I te n'alegres per ells, mentre ressegueixes amb el dit les cicatrius de mossegades -antigues i recents- que a les acaballes del dia, quan es fa més evident el pes del cansament sobre les espatlles, sembla que tornin a fer mal.
Nyam!!!
ResponEliminaL.