Et respiro en cada paraula. En cada pausa. Dins de cada text. De tant en tant torno a tu, al lloc on reposen plegats un passat en el qual jo encara no existia, un altre de més conegut i proper, i un present que està començant a envellir, gens aliè al pas del temps. De tant en tant torno a aquell indret on seràs. On eres. On ets, fet de la força dels propis pensaments. Càlid, distant, turmentat, proper. Tu.
I et respiro, rotund, omnipresent.
You make me feel safe.
I et respiro, rotund, omnipresent.
You make me feel safe.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada