dijous

colorista

Vesso de colors que m'atropellen el cos. El verd, però, no marxa i s'instal·la al tacte d'unes mans-selva que s'estenen, indecents, pels viaranys d'un cel pensat sense baranes. Aquesta primavera forastera enganya l'instint i empeny els mots a florir a qualsevol banda, a tot volum. En aquests vint graus es cova una nova versió de mi, sorgida de la fe cega en aquesta vida i de mala llet(ra) que gasta l'enyor.
Share:

dimecres

dimarts

just a castaway

Empatia zero,
murs de mirada dispersa,
crash test dummies,
autòmats everywhere.

Nàufrags d'illa deserta
enmig d'aquest gran centre comercial
que és el món,
foc creuat de missatges
en ampolles virtuals.

Sending out an SOS

Su tabaco, gracias.
Share:

dilluns

tangerine

Estimar-te mandarina. Despullar el teu record un dia qualsevol i adonar-se que la seva olor, intensa i dolça, resta a les mans de la memòria.
Share:

divendres

dijous

carnívors

Afamats de trau i esquerda, 
els versos del dolor avancen 
a queixalades. 

No hi ha fil de sutura que uneixi 
la carn que esquinça l'absència.
Share:

dimecres

diàlegs

Evolucionem, que és aquest anar acumulant temps als engranatges i alhora acceptar les condicions d'aquesta obsolescència programada i la provisionalitat de les mudes. Però de tant en tant desafies el desig, amagat rere la tensió de la geniva, a parlar d'amor, per pur plaer, ara que sabem que el sexe és voluble i que el cos es pot dir d'altres maneres.
Share:

dimarts

dilluns

divendres

mutants

Dins l'ordre establert dels coberts a taula
viuen culleres amb vocació de forquilla que
convexament 
concavament 
metàl·licament 
secretament 
aprenen a mossegar aquesta vida que,
feta de massa os i massa carn, 
a tothora 
per força 
demana dents.
Share:

dijous

dimarts

cesura

En la lectura atropellada que sovint és aquesta rutina que s'encaixa entre les costelles i que resta espai a l'aire, cercar la pausa obligatòria en la teva companyia.

Ets la cesura al bell mig del vers.
Share:

divendres

dissabte

pàtries d'un sol dia

Tardes despentinades, rebels:
maregassa a dins 
quan et dius en oceans. 

Repasses les vores de cadascun 
dels naufragis per tornar 
al tacte fosc d'aquells ulls, 
al verí aspre d'aquella pell, 
a la sal dolça d'aquelles mans. 
Cada fil de la memòria hissa 
la seva pròpia bandera.
I et comptes en sargits 
quan penses en pàtries d'un sol dia.
Share: