Tardes despentinades, rebels:
maregassa a dins
quan et dius en oceans.
Repasses les vores de cadascun
dels naufragis per tornar
al tacte fosc d'aquells ulls,
al verí aspre d'aquella pell,
a la sal dolça d'aquelles mans.
Cada fil de la memòria hissa
la seva pròpia bandera.
I et comptes en sargits
quan penses en pàtries d'un sol dia.
Oh, gràcies, Carles! Bon Any per a vosaltres també!
ResponElimina