Vés al contingut principal

pàtries d'un sol dia

Tardes despentinades, rebels:
maregassa a dins 
quan et dius en oceans. 

Repasses les vores de cadascun 
dels naufragis per tornar 
al tacte fosc d'aquells ulls, 
al verí aspre d'aquella pell, 
a la sal dolça d'aquelles mans. 
Cada fil de la memòria hissa 
la seva pròpia bandera.
I et comptes en sargits 
quan penses en pàtries d'un sol dia.

Comentaris

  1. M'agrada com ens fas entrar en el poema, tot despentinats per la sacsejada interior que venten alguns records. L'associació dels sentits em suggereix la distorsió pròpia que tenim de la imatge de cada naufragi. Els últims quatre versos són evocadors, tant de bo sargits amb la memòria d'una dona que s'alça i que es posa dempeus.

    M'agrada molt! Bon any, Anna!

    ResponElimina
  2. Oh, gràcies, Carles! Bon Any per a vosaltres també!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada