Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016

subterrània

L'emoció ha fet niu a les darreres capes de la pell. Amb un deix humit, freàtic, sentim subterràniament però el crit elèctric del calfred arriba a la superfície amb retard, diluït per la distància tova entre múscul, promesa i realitat. 
La indiferència és un desert que ja no recorda com es pronuncia l'aigua.

recomptes

Espectacular, aquesta tarda de llum de vellut que es va vessant sobre els arbres. A aquesta banda del vidre, flaire de cafè acabat de fer.
Hi ha infinites formes de bellesa. Tantes com minúscules eufòries. Com petites felicitats.

literàriament

Ser esborranys esbarriats en diferents quaderns. Viure espars, inconnex, tot esperant la idea d'un sol cos que aplegui totes aquestes maneres de dir-se sota una mateixa pell.
Estripar-se, un a un, els fulls per reencarnar-se en dietari.

lentes

Les tardes fosques d'hivern eren carrers solitaris i estrets on assaborir l'amor que, de tan nou, ens cremava a la boca. Parlàvem amb cançons lentes, amb veu de cinta de casset, als setze anys.
L'amor és a hores d'ara un vinil desgastat que encara manté el seu encant. El desig és fet de balades pop. Parlem amb cançons lentes, invoquem el foc. Que tornin els incendis.

trenta-tres revolucions

Don't you know They're talkin' 'bout a revolution It sounds like a whisper
Tracy Chapman
De la pau de l'alè a la revolta de la tempesta, tan sols la distància d'un crit, una veu, una petita empenta. I girem al ritme del so i del vent, perquè les promeses són a l'aire de la cambra, en un gest invisible, esperant que respirem les paraules.

ciència-ficció

Cercar-se endins, cercar-se enrere, anar cap als orígens per tornar a trobar aquell sentir pur, sense contaminar. I creure per un instant que pots viatjar en el temps i recuperar la innocència i endur-te-la de tornada a la maleta.
La memòria és cruel.

arquitectures

L'alè del llop, al clatell.
La por et somriu
mostrant les dents de marbre.
Has après a tremolar,
                               però.
Davant l'exercici del pànic,
l'habilitat de no esfondrar-se.

tots els colors

Viatjar per tots els matisos del gris, postes de sol monocromàtiques, vacances al país dels individus que tan sols parlen amb colors primaris. Punts de vista daltònics, respirar mimètics, estimar camaleònics.
La maduresa és la capacitat d'acceptar les tonalitats que va adoptant la vida.

versos satànics

Goses escoltar la vida a l'inrevés,
i és la vida de debò la que et recita
a cau d'orella
els teus millors secrets amb una dicció perfecta
i un deix de mala llet.

Viu, cony.

invencibles

El desig hiberna a dins, latent, tot esperant que pronunciem primaveres. Abans invocàvem huracans, ara resseguim tempestes i espirals a l'esquena dels dies. Les primeres vegades ja no són el que eren, però encara ens sorprèn sentir aquella tremolor subtil i tendra del calfred obrint-se pas sota la pell.

Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?