dimecres

orgànic

La fusta de la teva veu,
l'heura de les teves mans
com a origen de tots els boscos 
que habiten els meus dies. 

Tu com a llar, aliment, 
matèria primera, 
oxigen.
Share:

dijous

salaó

Que cada cop costa més mastegar aquesta vida de carn salada i dura. Assaborim i celebrem, doncs, l'àpat en què la fortuna, compassiva, ens ofereix un tast de cel perquè se'ns desfaci a la boca.
Share:

dimarts

fòsfor

La tarda juga a incendiar
el blanc decadent d'un pany de paret.
I tu, maldestra, 
intentes imitar-la sobre el paper 
amb mots que no s'inflamen.
De vegades ets tot de llumins molls;
de vegades, la possibilitat d'un foc 
que viu dins d'una capsa.

La bellesa, sovint esquerpa,
no deixa compartir la llum d'una horabaixa.

Share:

dilluns

fotosíntesi

Aquesta ànsia d'ésser 
que reafirma la idea de cos, 
caos, cau, matèria. 

Ser tija, arbre, fulla, tronc, 
estendre la pell al sol dels dies
i esventar el verd com a bandera 
d'aquesta pàtria petita que som.
Inventar dèries vegetals
de tacte d'herba al paladar,
                                         clorofíl·lies.
Saber-nos rics en saba nova,
contrabandistes de vida
en els límits de la foscor. 

I que sovint no hi hagi prou nit 
per processar tanta llum.
Share: