Sovint sabem on és exactament la part de felicitat que ens pertoca. I, sense dubtar, l’anem a buscar en el regust dolç de la xocolata, en les pàgines d'un llibre. En cada glop de te, en l’aroma del cafè. En un trajecte de tren, en el fum de la cigarreta prohibida. De vegades la felicitat té nom d’home o de dona i passem la nit abraçats a ella. Cerquem fidelment la felicitat malgrat saber que sempre ens acaba fent el salt amb la buidor i la tristesa. Perquè així és com ens sentim quan s’acaba el pastís o les galetes, el te, el cafè, la cigarreta. Quan el tren s’atura a l’última estació, quan arribem a la fi de la història. Quan la persona que estimem es desfà de l’abraçada i travessa la porta. Infeliços, demanant-nos un i altre cop per què no som capaços de retenir-la.