16:03. EL PATIO DE MI CASA


Plou sense parar. Sense poder parar de pensar. A través de la finestra, sembla no haver-hi humitat. Tot té una capa de vernís ben brillant, com si fos nou, acabat d’estrenar. Com el primer paraigua del meu fill. Com la seva mirada, nova, sota la pluja.

5 comentaris

  1. Qui pogués estrenar el seu primer paraigües! Els dies de pluja, quan ets un nen, són divertits.

    ResponElimina
  2. Ai, sí... què ràpid s'obliden aquestes sensacions :)

    ResponElimina
  3. avui jo també vaig "d'estreno"

    ResponElimina
  4. Què estrenes, namaga? ;)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall