dilluns

16:03. EL PATIO DE MI CASA


Plou sense parar. Sense poder parar de pensar. A través de la finestra, sembla no haver-hi humitat. Tot té una capa de vernís ben brillant, com si fos nou, acabat d’estrenar. Com el primer paraigua del meu fill. Com la seva mirada, nova, sota la pluja.

5 missatges al contestador:

PetitaCriatura ha dit...

Qui pogués estrenar el seu primer paraigües! Els dies de pluja, quan ets un nen, són divertits.

bitxo ha dit...

Ai, sí... què ràpid s'obliden aquestes sensacions :)

namaga ha dit...

avui jo també vaig "d'estreno"

bitxo ha dit...

Què estrenes, namaga? ;)

namaga ha dit...

el paraigües! :P

Publica un comentari a l'entrada