Ves al contingut principal

(BAR)CELO(FA)NA

Matins de colors, flors i celofana. Les tardes passegen sobre camins desfets. Capturo imatges sense càmera, amb els ulls ben oberts i en silenci: no tinc prou paraules a les butxaques. La gran ciutat em mira i m'adono que ha deixat de ser gris.

Comentaris

  1. Camino per pedrís de cada carrer,
    on una boira profana les imatges
    d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria
    s'aixeca en un fanal, una silueta
    distorsionada buscant el tapís
    on poder pintar el contorn del cos
    I miro més enllà d'allò opac
    que encara guardo a la memòria
    de la retina. El suau vent abraça
    suntuós els meus llavis humits
    mentre el mapa guardat en mi
    passa latent per davant del rostre.
    Curiós paissatge encriptat ressona
    tancat entre el batec del caminar.


    Un plaer, ... i un gaudi, ...

    espero veure'ns aviat, ... i gaudir de les teves paraules.

    jordi

    ResponElimina
  2. M'alegra llegir-te de nou. Això vol dir que tornes?

    La ciutat i tu us mireu en silenci. Reconec aquesta sensació. A mí, però, em produeix un sentiment de buidor.

    Petons.

    ResponElimina
  3. és un plaer... un cop més.... un petó enorme

    ResponElimina
  4. I si no tens prou color, te'n donaré unes passades!
    :*)

    ResponElimina
  5. la ciutat s'hauria d'omplir de petons

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada