diumenge

INF(ID)ELICITAT


Sovint sabem on és exactament la part de felicitat que ens pertoca. I, sense dubtar, l’anem a buscar en el regust dolç de la xocolata, en les pàgines d'un llibre. En cada glop de te, en l’aroma del cafè. En un trajecte de tren, en el fum de la cigarreta prohibida. De vegades la felicitat té nom d’home o de dona i passem la nit abraçats a ella. Cerquem fidelment la felicitat malgrat saber que sempre ens acaba fent el salt amb la buidor i la tristesa. Perquè així és com ens sentim quan s’acaba el pastís o les galetes, el te, el cafè, la cigarreta. Quan el tren s’atura a l’última estació, quan arribem a la fi de la història. Quan la persona que estimem es desfà de l’abraçada i travessa la porta. Infeliços, demanant-nos un i altre cop per què no som capaços de retenir-la.

7 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

Perquè havia de fregar plats i repassar una mica -només una mica- les cançons d'aquesta tarda?

Molt xulo. Ei, pots canviar l'ordre de la xocolata (sembla de l'altra, saps) i la cigarreta prohibida. Sembla que siguis una fumeta, hahahaha! Canvia la xocolata pel te, per exemple ;)

L.

bitxo ha dit...

Hahahaha!!! Gràcies per l'observació. Ja he fet els canvis. Santa innocència... :)

Babèlia ha dit...

Gran!

Montse ha dit...

Si no fos així, no seria felicitat ni inf(id)elicitat.

Una abraçada.

Gregor ha dit...

És millor no cercar. Fem la tassa de xocolata i passem el dia. N'hi ha prou.

dErsu_ ha dit...

Discrepo, discrepo. La felicitat, fora d'alguns matisos, crec que no depèn de res extern a nosaltres, sigui gasos, líquid o sòlid, viu o inanimat, corpori o eteri. Per ser feliços i infeliços no necessitem res fora de nosaltres mateixos.

PetitaCriatura ha dit...

Buf...

Publica un comentari a l'entrada