ratolins
La vida es una ratonera, lo real es sólo teatro, y nada somos sin la memoria que siempre inventa.
Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan
ratolins
Reviewed by anna g.
on
29.7.12
Rating: 5
ara i aquí
Malgrat els vidres nets d'aquest sol d'estiu, els dies s'entelen de futur gris fum. Ancoro, doncs, aquesta pervivència a un carpe diem escrit amb presses, però amb bona lletra, sobre el temps verbal del teu cos.
ara i aquí
Reviewed by anna g.
on
28.7.12
Rating: 5
sales d'espera
Intento esbrinar on va a parar la paciència quan la perds. Suposo que al mateix lloc on la intransigència espera la seva arribada.
sales d'espera
Reviewed by anna g.
on
27.7.12
Rating: 5
univers pervers
Femineïtat. O la coqueteria que, blava i elèctrica, s'instal·la a les ungles perfectes d'una dona de cabells llargs i brillants, i turmells esmolats que desafien la gravetat sobre uns talons impossibles. I jo, contemplant-la des d'una galàxia també femenina però llunyana. A anys-llum de distància.
univers pervers
Reviewed by anna g.
on
26.7.12
Rating: 5
lollipop
Llepo les paraules per mirar de trobar quin gust fa cadascuna. Significats de maduixa, grafia de llimona, fonètica de menta.
Tinc la llengua tacada de tots els colors.
lollipop
Reviewed by anna g.
on
25.7.12
Rating: 5
drums player
Bombo, caixa, xarles. Descobrir que la vida pot anar a un altre ritme. Dóna'm un parell de baquetes i mouré el (meu) món.
drums player
Reviewed by anna g.
on
24.7.12
Rating: 5
tireta i mercromina
Un estiu que no s'atura, malgrat els dies dolents que, un rere l'altre, ja esdevenen rutina. Perquè, quan les paraules deixen de ser tireta i mercromina, la promesa efímera d'una illa actua eficaçment contra les ferides petites que produeixen les males notícies. I, quan els dies blaus quedin enrere i tornin a atacar els homes tòxics i les dones forat negre, cercaré un altre remei casolà.
Perquè tinc la farmaciola farcida de bons motius.
tireta i mercromina
Reviewed by anna g.
on
23.7.12
Rating: 5
where are you from
Mans que recorren camins a la pell, sàvies. Les carícies guarden la memòria del sojorn i el desig antic a altres cossos. I que, del rastre de les mans, en sorgeixi aquest sentir-se totes les fronteres amb ànsies d'esdevenir pàtries no passatgeres, illes d'un país on el tacte vulgui quedar-se a viure.
Quantes nacionalitats duem a les butxaques.
Quantes nacionalitats duem a les butxaques.
where are you from
Reviewed by anna g.
on
22.7.12
Rating: 5
esbós
Perpetrar un esbós de diumenge. Lectures solitàries d'un mateix, i escoltar el soroll d'un sol esmorteït a través de les parets blanques. Dones de redacció difícil, amants esgrogueïts per l'erosió del temps. En el fons som gomes d'esborrar, pols de grafit, pauses breus, frustració i desig, parèntesis i claudàtors. Al cap i a la fi, esborranys.
esbós
Reviewed by anna g.
on
22.7.12
Rating: 5
happy birthday
Seria egoista fer un escrit avui on deixar anar tot aquest enyor sense brides. Avui el protagonista ets tu, el petitó que ja no és tan petit, que se'm fa gran a cada pas.
I pensar en tu, i que avui estàs lluny per poder abraçar-te, i no poder dir res més. Ni escriure-ho. Acabo de descobrir que als dits també s'hi poden fer nusos. O potser és que també tenen gola.
happy birthday
Reviewed by anna g.
on
20.7.12
Rating: 5
horitzons de llana
Segueixo la setmana en línia recta per arribar a alguna banda després de perdre el fil de les hores que s'evaporen i es volatilitzen entre els contorns del teu nom. Dies-troca amb horitzons de llana: el paisatge es teixeix tot sol tot prenent les mides a la meva mirada.
El nord s'adorm la nit en què la brisa està de guàrdia. Les brúixoles com a despertadors. Aquesta set, i el pa sec a la boca. Mastego engrunes per saber tornar allà on sempre m'has estat esperant.
horitzons de llana
Reviewed by anna g.
on
19.7.12
Rating: 5
desordre de tu
La nit ha estat una batalla perduda contra els somnis, aquells tan feixucs que aclaparen. Els calaixos del cor, ben oberts; els sentiments, esbarriats pel cos desordenat.
Un dimecres qualsevol, fer dissabte de tu. Se m'emboliquen els dies de la setmana.
desordre de tu
Reviewed by anna g.
on
18.7.12
Rating: 5
els adjectius del fred
No trobo els hiverns que vaig guardar al calaix per a les situacions d'emergència. Potser s'han fos, potser han emigrat cap al nord. Els buscaré entre les pàgines dels llibres que no obro fa temps. Els dies que fan olor de neu potser s'amaguen darrere l'esquerda que obren les paraules que algú altre va escriure mentre jo pensava en tu, i en totes les metàfores.
els adjectius del fred
Reviewed by anna g.
on
17.7.12
Rating: 5
la incertesa del prefix
Aquest gris núvol i la promesa bruta d'una pluja que no arriba i que et deixa assedegat, tot mirant cap al cel. La incertesa del prefix. Viure, sobreviure. L'única seguretat és el batec, l'alenar, el sentir. I l'aigua de la dutxa que dilueix la son cada matí.
la incertesa del prefix
Reviewed by anna g.
on
16.7.12
Rating: 5
palindròmica
Sentir-se cíclica, rodona, capicua, simètrica. Idea tombarella, moment braços estesos, gest tres-cents seixanta graus. I anar i tornar pel fil de veu que em pronuncia el nom, el funambulisme d'uns dits sobre un mot que sóc jo, d'idèntic principi i final.
Tancar els ulls, i aquell lleuger rodament de cap en sentir-se viva, tot fent giravoltes dins de cercles tancats.
palindròmica
Reviewed by anna g.
on
13.7.12
Rating: 5
present d'indicatiu
I et voldries deixar anar, però notes la tibantor de la corda amb què lligues curt les emocions, i el caire de les dents, preparades, esmolades, tot envoltant la llengua, i la nosa del nus a la gola que empresona la veu. Perquè hi ha dies que estimar és quelcom tan físic que et grataries la pell fins a les arrels, fins a esborrar el rastre de petjades antigues, d'aquell abans de tot. Ara que et sé, habitual al gest i a la sang, com un tret quotidià, qualsevol vida anterior em sembla un trànsit necessari i inevitable cap al present d'indicatiu de qualsevol verb que sigui capaç de conjugar.
present d'indicatiu
Reviewed by anna g.
on
12.7.12
Rating: 5
mascotes
He decidit adoptar un buit existencial petitó, i allotjar-lo a la cambra de l'estómac, amb dret a cuina i a enredar-se a les costelles de tant en tant. A canvi, ell em donarà un motiu perquè se m'escapi alguna llagrimeta ocasional, i patrocinarà estones de reflexió meditabunda amb conclusions anodines de geometria irregular de les quals el buit petit es nodrirà, fent-les encaixar a mode de trencaclosques dins del seu espai.
Ara em cal trobar-li un nom adequat. Pànic, Bobi, Tresky. O Decepció.
mascotes
Reviewed by anna g.
on
11.7.12
Rating: 5
passos de ball
Ballarina,
la veu de puntetes,
en sabatilla de cristall.
I s'inclina, marioneta,
mentre declina el silenci
en el gest de l'esquerda
que, inefable,
anuncia el punt final.
Qui cus les paraules
al teu vestit blanc?
passos de ball
Reviewed by anna g.
on
10.7.12
Rating: 5
esperança és un nom de dona
Malgrat tot, encara hi ha castells de focs. I espurnes als ulls.
esperança és un nom de dona
Reviewed by anna g.
on
9.7.12
Rating: 5
blau trencat
Al tren, una dona m'observa amb una mirada clara, d'un blau de vidre que sembla que s'hagi de trencar en qualsevol moment. No em preguntis per què, però em fa l'efecte que els seus ulls eren més blaus en un altre temps, en aquells anys en què la vida encara no li havia començat a semblar aspra, una mica com de tacte de tovallola vella després d'infinites rentades.
Arribo a la meva estació, i el món reprèn el camí de les agulles del rellotge després d'un temps ingràvid que dura quatre parades. Ella continua el trajecte cap al seu enlloc particular, després de deixar-me el regust d'un blau fràgil als primers pensaments del dia. Pujo les escales d'aquest dilluns, tot intentant esbrinar en què ens convertim les dones quan deixem de sentir-nos dones.
blau trencat
Reviewed by anna g.
on
9.7.12
Rating: 5
control zeta
Et preguntes com es redrecen els dies que comencen malament. Perquè hi ha sols que no surten per llevant, núvols que guixen les parets del cel, nords que es perden voluntàriament per fer la punyeta. Dies defectuosos tacats de retolador vermell, de matins i tardes de cola blanca units amb serjants.
Control zeta.
control zeta
Reviewed by anna g.
on
7.7.12
Rating: 5
easy like Sunday morning
Podríeu regirar aquest espai i collir un manat de frases. O de versos.
Tan fàcil és definir-me. I tan difícil escriure'm.
easy like Sunday morning
Reviewed by anna g.
on
6.7.12
Rating: 5
gafets i condicionals
Les tardes van caient, una rere l'altra, com un dòmino gegant. Els dies supuren una tranquil·litat fràgil -o sóc jo qui s'esquerda quan el pànic ataca de tant en tant?-, les idees ja no fereixen, amb les puntes romes, escapçades, i els caires ben llimats. Ja no hi ha ferides ni talls, ni olor de sang que atregui l'animal que duem a dins i que mossega amb una gramàtica elegant. A l'armari, el vestit deshabitat del dolor i a les mans, una calma que encara no he sabut despullar. I dic ponts i no fossars mentre prenc mides a aquest trànsit entre dos vols, a aquesta provisionalitat que et somriu lasciva, definitiva, condicional. I dic botons i no cremalleres. El pretèrit dels verbs es pronuncia amb veu de metall però el futur s'escriu amb lletres de nacre.
gafets i condicionals
Reviewed by anna g.
on
5.7.12
Rating: 5
cal·ligrafies impossibles
La distància carrega els mots amb tot l'amor amb què es poden escriure. Sovint cal·ligrafies impossibles, i un enyor agredolç que s'instal·la en el traç agressiu i angulós de la impaciència. Paraules-escuma de semàntica que absorbeix els matisos i les interpretacions. Tenir-te tan a prop m'esperona la llengua i reinventa l'idioma del tacte. Els dits es desvetllen, el text s'adorm: ja no calen missatges per embastar les nits amb els dies.
cal·ligrafies impossibles
Reviewed by anna g.
on
4.7.12
Rating: 5
tantes coses per fer
Quan tot està control·lat, apamat, revisat, ordenat, acotat, aquesta sensació de vagareig, de mareig, de buit que creix a dins. Tantes coses per fer, un bon feix d'hores a l'abast i tants nusos a la corda que et lliga les mans. El dia t'escup el temps lliure al rostre. Fes callar l'agenda.
tantes coses per fer
Reviewed by anna g.
on
3.7.12
Rating: 5
road movie
Conduir quatre-cents quilòmetres en dotze hores. Fer-ne dos-cents per tornar-los a desfer al cap d'una estona. Tants anys de benzina i asfalt per les mateixes carreteres. El meu cos és un cúmul de distàncies conegudes, entre altres coses.
road movie
Reviewed by anna g.
on
2.7.12
Rating: 5
matí
Retallo la silueta del teu cos amb el tou dels dits sota la llum d'un cel que no crema. T'he fet vers tantes vegades. Els mots no es cansen de vestir-te la pell.
matí
Reviewed by anna g.
on
1.7.12
Rating: 5
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)