dimarts

femení singular

Les costures, de nou al seu lloc. Perquè sovint cal tornar a resseguir les corbes, les planúries, els revolts per retornar al cos la memòria d'allò que és seu, d'allò que li pertany. Els límits, les fronteres d'un regne que constantment es reescriu amb les mans, pròpies o alienes, en femení singular.

2 missatges al contestador:

cantireta ha dit...

Dins del vestit sempre estem soles.

anna g. ha dit...

M'encanta aquesta frase :)

Publica un comentari a l'entrada