*

*

dimecres

cal·ligrafies impossibles



La distància carrega els mots amb tot l'amor amb què es poden escriure. Sovint cal·ligrafies impossibles, i un enyor agredolç que s'instal·la en el traç agressiu i angulós de la impaciència. Paraules-escuma de semàntica que absorbeix els matisos i les interpretacions. Tenir-te tan a prop m'esperona la llengua i reinventa l'idioma del tacte. Els dits es desvetllen, el text s'adorm: ja no calen missatges per embastar les nits amb els dies.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Feia estona que no comentava res. Tanmateix no he deixat de llegir-te. Una passada Anna!!! (de Mca)

anna g. ha dit...

Ei, que t'he trobat a faltar! :)

Publica un comentari a l'entrada