Aquest gris núvol i la promesa bruta d'una pluja que no arriba i que et deixa assedegat, tot mirant cap al cel. La incertesa del prefix. Viure, sobreviure. L'única seguretat és el batec, l'alenar, el sentir. I l'aigua de la dutxa que dilueix la son cada matí.
O previure: viure un moment abans de viure per saber per quin cantó et caurà, la vida.
ResponEliminaLa vida sempre cau pel mig quan ens descuidem! :)
ResponElimina