erma

Conrees els mots, 
adobes la terra,
malgrat tot.

Malgrat tot, 
fas poesia de les pedres
perquè els fruits,
ingrats,
trien créixer a les mans joves 
i a les boques tendres.

al final del dia

Demanes cops perquè s'estovi l'ànima
perquè escampi la boira
que la cobreix.

Poder així desvetllar la llum,
secretament resseguir-ne la veu
per saber on van a morir,
al final del dia,
els mots que no es deixen escriure.

indiferència

Quan la vida t'insulta, 
mires cap a una altra banda.

Un moviment ràpid,
un gest àgil que et permet
sense filtres,
sense parapets,
que la ràbia líquida
dels mots mastegats en excés
no t'esquitxi la cara.
© an ↔ na
Maira Gall