(Contra)dic sentiments en hora punta. A dins, accidents de trànsit. 

Sovint construïm poemes amb ferralla de mots.

Grates la crosta per veure si encara hi ets, a dins. T'espolses l'òxid, el rovell acumulat d'anys massa humits: sovint ets massa metàl·lica. 

Però saps que el ferro també pot ser dolç. I mal·leable.

Omplir-se de platja buida, i que l'absència de l'estiu pesi tant que faci crepitar la sorra humida sota els peus mentre caminem cap a un diumenge perfecte de novembre que et diu abrils a cau d'orella.

Ens comptem en estones blaves, converses al sol i fotografies que no fem. Els bons moments no estan fets per capturar-los sinó per viure'ls.

Digues dits. 

I troba les paraules 

que amaga la pell per a nosaltres.

Perquè el tacte ens és sempre fidel.