an ↔ na

(Contra)dic sentiments en hora punta. A dins, accidents de trànsit. 
Sovint construïm poemes amb ferralla de mots.

D'un diumenge per oblidar, tan sols dues coses se salven de la crema per quedar-se a la memòria.

"L'esperit et cou, la pell et bull"
Adrià Puntí, La clau de girar el taller
El cos es remou, es trenca i parlen les esquerdes. I lluques i creixes a cop de sol, perquè sí, perquè has de tornar a néixer per tornar a trencar-te i florir de nou amb cada primavera que invoquem a l'hora en punt que decidim que prou laments, que prou foscor.

És temps de foc. Tot crema, tot cou, tot bull. Consumim-nos abans no vingui el fred.

Grates la crosta per veure si encara hi ets, a dins. T'espolses l'òxid, el rovell acumulat d'anys massa humits: sovint ets massa metàl·lica. 
Però saps que el ferro també pot ser dolç. I mal·leable.

Omplir-se de platja buida, i que l'absència de l'estiu pesi tant que faci crepitar la sorra humida sota els peus mentre caminem cap a un diumenge perfecte de novembre que et diu abrils a cau d'orella.
Ens comptem en estones blaves, converses al sol i fotografies que no fem. Els bons moments no estan fets per capturar-los sinó per viure'ls.

Digues dits.  I troba les paraules  que amaga la pell per a nosaltres.
Perquè el tacte ens és sempre fidel.