Per dins, a la banda oculta d'aquesta pell aspra que et delimita, construir serralades, boscos, rius i mars. Inventar a mà alçada països anònims tous al tacte, sense habitants ni banderes. I, enmig d'aquesta selva de dies cansats que ha esdevingut aquest cos, inaugurar un aixopluc de pàtries portàtils que acullin cada pena, cada incendi, cada naufragi, cada il·lusió que s'estavella.
Per dins, ésser un atles de mapes amb fronteres incertes, amb pàgines a tot color plenes d'aire, anticiclons, estacions maldestres, tempestes, corrents marins i illes desertes. Ésser un llibre obsolet que tan sols serviria per acumular pols tot ocupant un lloc discret a la prestatgeria d'una biblioteca antiga.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada