Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2015

compàs d'espera

Aquesta edat silenciosa,  invisible,  com un compàs d'espera.  Com arribar tard a casa  al vespre  i trobar la taula sola, a mig desparar.
Entre les restes del sopar,  la urgència de les primeres vegades.  El desig tebieja, la fosca escura els plats.

ficció

Dies en què el cos s'escriu a si mateix en codi de laberint en un intent de retenir l'ànima a dins. Cal·ligrafia de l'instint. Sota la cuirassa de la pell, bateguen refugis. Refuses el fil: a fora esperen els minotaures, coberts d'una heura espessa, per devorar la llum. 
Cadascú inventa els seus propis monstres, els seus propis superherois i la seva versió de la història.

histologia

Esmoles la mirada per seccionar el paisatge habitual amb precisió quirúrgica, tot esperant trobar un detall encara ocult, encara per desvetllar dins del seu teixit. El mateix mur, les mateixes hores, la mateixa finestra. El mateix retall de cel, arbre i terra. Esquinces la llum, doncs, en un gest desesperat per esquitxar la rutina de matisos, per nodrir les arrels d'aquesta esperança cega.
Als ulls, regust de cel·lofana.

(re)trets a l'aire

Voldries fondre el gris plom  i pagar el cel  amb la seva mateixa moneda. 
La ràbia traça horitzons inútils. Com la trajectòria de les bales  a l'aire  llençades a l'atzar.

hot pink

Dijous 14 de maig, 8:45 h. Declares oficialment la guerra a la son i decideixes bombardejar l'espai mínim on habiten els sentits amb un solo de guitarra elèctrica a tot volum.
David Gilmour és una arma de destrucció massiva.

en cas d'emergència

Brandem la carn, deslliurada d'hiverns, com a ofrena a aquest excés de llum. Brama el blau esvalotat de l'estiu que despentina dies i calendaris, i ens desordena el desig que ara bull i es revolta contra el paisatge obligat de la rutina. Arriba el miracle, i se'ns desvetlla el pòsit d'adolescència que tots guardem secretament, per utilitzar-lo en cas d'emergència, per barrejar el pretèrit i el present a la sang a parts iguals.
Que saltin les alarmes.

Escher

Dies com quadres que enganyen els sentits: caminem convençuts que sortim del pou quan realment estem fent tot el contrari.

oasi

Habites un desert privat que amagues sota les ungles. Esgarrapes el mot amb el deix de la sorra i ensinistres la set perquè, per una vegada, sigui l'aigua qui et busqui. I et deixes trobar en la intersecció dels dits, allà on la pell poua el tacte de les dunes, allà on el vent es pronuncia suau, fricatiu, alveolar.

El desig és un glop de vida servit en got baix amb un parell de glaçons.