ficció

Dies en què el cos s'escriu a si mateix en codi de laberint en un intent de retenir l'ànima a dins. Cal·ligrafia de l'instint. Sota la cuirassa de la pell, bateguen refugis. Refuses el fil: a fora esperen els minotaures, coberts d'una heura espessa, per devorar la llum. 

Cadascú inventa els seus propis monstres, els seus propis superherois i la seva versió de la història.

3 comentaris

  1. Però el minotaure no era a dins? La darrera frase és un principi de novel·la "a la Paul Auster". Se't gira feina!

    ResponElimina
  2. Bon anàlisis polític...

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall