El desig serpenteja sota l'estiu d'aquesta pell brillant que malda pel tacte de les teves mans. El cos se'ns torna heroic davant l'amor: el silenci muda de color i un vermell fràgil de rosella s'instal·la al gest mínim de cada paraula. Al paladar de la memòria, nosaltres. I, amb el tast del vi jove encara a la sang, dir-nos el plaer amb mots nous, resseguint-nos els límits d'aquest estiu sobtat per trobar un motiu qualsevol per on vessar-nos.
dilluns
dimarts
fil de llum
Cabdelles capvespres.
El dia es desfà en un enyor d'un dolor finíssim,
prim com el fil de llum que s'escola,
furtiu,
a través del darrer sospir d'una persiana.
diumenge
desmemòria
Viure riu avall;
de vegades, la pausa d'un gorg,
i el poder mirar dins teu.
El passat se'ns sedimenta a dins.
Saber-se inventari de pretèrits
que cristal·litzen sota la pell,
dins de les cavitats
que som,
que ens fan
que resseguim amb els dits
innocents i nus
d'una consciència líquida.
Els records,
de tanta aresta,
minerals,
diuen ferides
malgrat no creure's esmolats,
i la desmemòria se'ns antulla
amable com una llengua
que, amorosa, esmussa el tall.
dilluns
pajarito langosta
Del cim a la sima,
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.
Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.
Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.
impossibles aviadors
Pistes d'aterratge;
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.
Mos gastronomíem.
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.
Mos gastronomíem.
divendres
salconduit
Hey baby, can I step into your world a while?
Jimi Hendrix
Encenc aquest voler-te sense demanar permís, i escric un incendi que travessa impunement fronteres de paper.
Com és de perillós intentar abocar el foc al vers des de tota la set que pot contenir la paraula 'aigua'.
dijous
dimarts
converses amb una tarda magnífica
Mots de cel i vidre.
Sense voler,
verdegen els verbs;
a dins, margarides.
I l'eufòria es precipita
per l'escot del desig,
poema avall.
Els adjectius,
inevitables,
rosellen.
dilluns
ungla i dent
Esmoles desfici i ungla.
El gest de gratar el vernís dels mots
atia el desig de paraula crua.
Acorrales la ràbia al clos del cos
per ensenyar al vers
les seves pròpies dents.
Que el poema
mossegui el poema.