Ves al contingut principal

desmemòria


Viure riu avall;
de vegades, la pausa d'un gorg,
i el poder mirar dins teu. 

El passat se'ns sedimenta a dins.

Saber-se inventari de pretèrits 
que cristal·litzen sota la pell, 
dins de les cavitats 
que som, 
que ens fan 
que resseguim amb els dits 
innocents i nus
d'una consciència líquida.
Els records, 
de tanta aresta, 
minerals, 
diuen ferides 
malgrat no creure's esmolats,
i la desmemòria se'ns antulla
amable com una llengua 
que, amorosa, esmussa el tall.

Comentaris