dimarts

turisme de tu

De tant en tant, vacances al país d'una treva amable. Dibuixo una finestra sobre el blanc de la seva bandera per contemplar-te amb ulls nous. Turista del teu cos, descobrir-te, altre cop, com si fos la primera vegada, amb tot l'amor per estrenar a les mans.

He perdut el compte de quantes maneres m'he enamorat de tu.
Share:

dilluns

tots els camins

I'm lost but I'm hopeful

Alanis Morissette


Desenredar laberints,
i usar el fil 
per embastar destins.
Plantar engrunes
perquè creixin 
dreceres i viaranys.

Roma, amor,
tots els camins.

Sentir-se perduda 
esdevé un bon motiu
per tornar a trobar-me
en tu.
Share:

dissabte

minimalista

Dies esmolats i hores baixes al desordre del cos. Lligues curt el desig i mous els mobles. Calia arribar fins aquí per adonar-te que, de fet, la casa és gairebé buida, que cal pintar la façana i que et fa mandra triar un nou color.

Però hi entra molta llum, i s'hi vol quedar a viure.
Share:

dijous

cuac


Persones que neixen amb el perfil aerodinàmic adequat per viure millor que altres.

Supervivència. Evolució. Espaldapato.
Share:

dimecres

ignífug

La ràbia esclata 
en el gest.
El crit duu, implícita,
metralla de paraules.

La impotència, 
ben ancorada
al fons d'aquest buit
que crema
que s'inflama,
sobreviu sempre
a tots els temporals
a tots els incendis
de l'ànima.

El dolor espurneja,
ignífug.
Share:

dimarts

dilluns

divendres

dijous

en trànsit

Preguntar-se el cos
perquè et respongui
el dolor itinerant
del verb 'ser',
sempre en trànsit,
quan ens (con)juguem
l'existència.
Dir la carn, l'os,
donar sentit a la pell
amb la hipersensibilitat
vers el tacte 
de tots els límits.

Preguntar-li al cos
per què, de tant en tant,
oblida respirar-te.
Share:

dimarts

especier


Sovint la vida oblida la sal quan cuina els dies. I el pebre, la cúrcuma, el bitxo, la nou moscada, la canyella...
Share:

dissabte

robinsoniana

Cerco el millor de mi
en les mans d'un dia qualsevol.

Sóc el pòsit del gest del temps,
el dit alçat cap al cel,
l'illa deserta que dibuixa 
naufragis a la selva de línies 
que pobla el palmell de les hores.

Quiromàntica,
robinsoniana,
m'invento un divendres
a mida sobre la pell tova
que tingui les teves mans.
Share:

divendres

meteocat

Al televisor et saluden els mapes
d'un temps esquerp
mentre pugen les temperatures
a l'interior.
El cos et diu la febre com sap:
el foc als ulls;
a la pell, el gebre.
I obvies la predicció de l'oracle
-ara de plàstic, digital-
i enyores, líquida,
els anys de mercuri
i l'escalfor de la mare.
Share:

dijous

dimecres

dimarts

pa tou

Amb la fosca, l'abisme conegut i les esquerdes que diuen la fragilitat amb veu de vidre, amb tots els matisos del glaç. El cos és ara pa tou que es desfà a les mans.

Em pregunto si m'estimaràs fins a la darrera engruna.
Share:

dilluns

trànsit aeri

Passo els semàfors en blau. El matí em parla amb el color indefinit de la urgència i jo contesto amb respiracions profundes, cançons-oxigen fetes d'hora del pati, de molt cel ample i núvols estrets, avui que em manca l'aire. Invento pensaments rodons -com els globus- i els farceixo de vent -com els bunyols de quaresma- per fer volar catifes cansades de tant de terra, de tanta sabata, de tanta pols, de tanta horitzontalitat sense horitzó. Avui, ni estels ni coloms: voler mil i una nits per enlairar avions de paper amb ànima de llana. El desig viatja en business i tu -sempre tu- ets el destí que dóna sentit a tots els aeroports.
Share:

divendres

batiscafos

Surt un sol submarí. Simfonia de blaus, rapsòdia líquida: les emocions, a tot volum. Sense pretendre-ho, vestim el dia de seda i foc tan sols amb el simple gest de triar una cançó. 

Antònia Font és sempre divendres.
Share:

dijous

afamats

Escrius l'amor, altre cop,
i estimes fins al moll
de l'os del poema.

Rosegues els versos.
N'escures els mots.
Share:

dimecres

dimarts

esperes (i desesperes)

Sovint la negativa recorre la distància que ens separa de l'esperança inicial de puntetes, amb passes petites.

La recança, la impaciència i la incertesa són mètodes subtils de tortura. 
Share:

dilluns

love songs

Hi va haver un temps en què les cançons d'amor van deixar de tenir secrets i van començar a parlar-te. Ara, però, de tant sentir-les -perquè no en tens d'altres, perquè no en trobes de noves-, la veu s'esfilagarsa i apedaces les notes i les paraules perquè no es moguin del seu lloc.

La nostàlgia deu ser això.
Share: