pa tou

Amb la fosca, l'abisme conegut i les esquerdes que diuen la fragilitat amb veu de vidre, amb tots els matisos del glaç. El cos és ara pa tou que es desfà a les mans.

Em pregunto si m'estimaràs fins a la darrera engruna.

2 comentaris

  1. No ho sé ... preferiria estimar-te com si fossis un crostó de pa sec, a mossegadetes, fen-te cruixir.

    Bona nit Anna :)

    ResponElimina
  2. Bona, la metàfora :)

    Bon dia, Pere!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall