robinsoniana

Cerco el millor de mi
en les mans d'un dia qualsevol.

Sóc el pòsit del gest del temps,
el dit alçat cap al cel,
l'illa deserta que dibuixa 
naufragis a la selva de línies 
que pobla el palmell de les hores.

Quiromàntica,
robinsoniana,
m'invento un divendres
a mida sobre la pell tova
que tingui les teves mans.

Comentaris

Entrades populars