Cerco el millor de mi
en les mans d'un dia qualsevol.
Sóc el pòsit del gest del temps,
el dit alçat cap al cel,
l'illa deserta que dibuixa
naufragis a la selva de línies
que pobla el palmell de les hores.
Quiromàntica,
robinsoniana,
m'invento un divendres
a mida sobre la pell tova
que tingui les teves mans.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada