Vés al contingut principal

robinsoniana

Cerco el millor de mi
en les mans d'un dia qualsevol.

Sóc el pòsit del gest del temps,
el dit alçat cap al cel,
l'illa deserta que dibuixa 
naufragis a la selva de línies 
que pobla el palmell de les hores.

Quiromàntica,
robinsoniana,
m'invento un divendres
a mida sobre la pell tova
que tingui les teves mans.

Comentaris