Vés al contingut principal

caiguda lliure

sense ponts ni baranes, 
on viure es limita 
tan sols 
a no resistir-se a l'abisme.

Comentaris

  1. Ho expliques com si fossin excepció, o cosa destacable. Em sembla que són més freqüents del que creiem. Viure així cansa, però t'hi acostumes.

    ResponElimina
  2. Malauradament és això que dius: cada cop són més freqüents. L'excepció són els dies que aconseguim allunyar-nos del precipici!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada