dimecres

set infinita

Remor de tempesta i un plugim de silenci esmorteït a la cambra interior. Sense saber ben bé per què enyores els dies en què bevíem les nits en vas alt i estret, sense gel, tot cercant sentir aquell cop sec i intens de la vida contra les parets despullades de l'adolescència. 

L'instint de llavors ens duia de la mà per carrers esquerps cap a qui som ara. Sense saber ben bé per què, des d'aquesta habitació plena de prestatges, anys i llibres, enyores aquella set que semblava infinita.
Share:

dissabte

nosaltres

Se't perd la mirada, 
i la trobes tot rosegant núvols en trànsit 
per un cel qualsevol. 
La vida, d'un blanc trencat, 
sovint s'esquerda per la banda que no esperes. 
T'espolses la fragilitat, 
i s'escolen engrunes de blau 
entre els plecs d'un pensament de marbre.
Tastes la fermesa d'un pronom. 
Nosaltres.
Share:

divendres

dits

Tibes el fil dels dies 
per saber si encara hi és el llast del record, 
el pes de les hores viscudes.
I reculls els mots escrits al marge del cos 
com a penyora de tots els trens que hem perdut. 
A l'andana d'una estona furtiva, 
teixim versos de temps i llana, 
un poema llarg com l'enyor.

La vida se'ns acumula als dits.
Share:

dimarts

desfici

Al fons del vas, 
tota la set d'un capvespre. 

Escures el dia 
amb la impaciència d'uns dits 
acabats d'estrenar;
amb el tacte 
rosegues les espines de les hores.
 
Massa desfici per a tan poca carn.
Share:

dijous

llana

Afames la set que vindrà 
amb un tast imaginari 
de les hores dolces 
que el desig guarda 
a l'infern de la jaqueta, 
allà on dormen els secrets 
a tocar del cor, 
a recer del gris laborable. 

Tardes que es precipiten 
en deserts 
al tombant de l'horabaixa 
per esmolar l'instint, 
seguir les dunes, el rastre, 
i trobar-te al final d'un dia 
                                     de pluja. 

Càlid, eixut, amable, 
com una ocasió especial, 
com ficar suaument les mans 
a les butxaques de l'estiu 
mentre travesses un hivern
pel seu carrer més fosc,
amb el vent a contrallum,
i, als llavis, un regust de llana.
Share:

dimarts

fotosíntesi

Del vertigen de tants abismes oberts a la pell, en fas memòria agredolça. Sense saber-ho véns d'un temps d'arrels silencioses, invisibles. Ignores quina és la set que t'ha dut fins aquí, ara que els mots se't rebel·len nedant blanc avall, lluny de l'abast dels dits; ara que ja no necessites tants versos per dir-te. Tant se val. Els dies se t'omplen de llum sense voler, i ets refugi de llavors que esclaten en un demà sense espines, en una felicitat de brots tendres que s'escapa i s'estén, juganera, paraules enllà.

Fotosíntesi d'emocions; hores clorofil·la. El futur es diu en verd intens, amb un deix amable de minúscules, canyella i fusta.
Share: