dits

Tibes el fil dels dies 
per saber si encara hi és el llast del record, 
el pes de les hores viscudes.
I reculls els mots escrits al marge del cos 
com a penyora de tots els trens que hem perdut. 
A l'andana d'una estona furtiva, 
teixim versos de temps i llana, 
un poema llarg com l'enyor.

La vida se'ns acumula als dits.

Comentaris

  1. Quan em passejo per aquí sempre em quedo amb la "ensoñación" dels teus poemes, quin gust!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars