divendres

dits

Tibes el fil dels dies 
per saber si encara hi és el llast del record, 
el pes de les hores viscudes.
I reculls els mots escrits al marge del cos 
com a penyora de tots els trens que hem perdut. 
A l'andana d'una estona furtiva, 
teixim versos de temps i llana, 
un poema llarg com l'enyor.

La vida se'ns acumula als dits.
Share:

1 comentari:

  1. Quan em passejo per aquí sempre em quedo amb la "ensoñación" dels teus poemes, quin gust!

    ResponElimina