Afames la set que vindrà
amb un tast imaginari
de les hores dolces
que el desig guarda
a l'infern de la jaqueta,
allà on dormen els secrets
a tocar del cor,
a recer del gris laborable.
Tardes que es precipiten
en deserts
al tombant de l'horabaixa
per esmolar l'instint,
seguir les dunes, el rastre,
i trobar-te al final d'un dia
de pluja.
Càlid, eixut, amable,
com una ocasió especial,
com ficar suaument les mans
a les butxaques de l'estiu
mentre travesses un hivern
pel seu carrer més fosc,
amb el vent a contrallum,
i, als llavis, un regust de llana.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada