nosaltres

Se't perd la mirada, 
i la trobes tot rosegant núvols en trànsit 
per un cel qualsevol. 
La vida, d'un blanc trencat, 
sovint s'esquerda per la banda que no esperes. 
T'espolses la fragilitat, 
i s'escolen engrunes de blau 
entre els plecs d'un pensament de marbre.
Tastes la fermesa d'un pronom. 
Nosaltres.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall