Entonem un estiu en si major. Majúscul. Superlatiu. Rostem el plat dels dies, escurem la closca de les hores, bevem-nos les ganes a galet, despullem les nits i obrim de cames el desig, ara que ens parla en una llengua obscena que es pronuncia amb un alè d'oratge calent. Nodrim-nos de blaus, de grisos, de verds. Nodrim-nos de la pròpia carn que demana aventura i tacte dessota la pell. Entonem un estiu, sí, en veu alta, rotund. I una tardor i una primavera i un hivern. Que la vida, de tant en tant, ens fa sentir invencibles: tan sols ens cal trobar una cançó.
15.7.17
mesures d'emergència
Tardes ingràvides,
o com s'evapora la vida pell enllà
mentre inventes verbs rèptils
de sang freda
mesures d'emergència
conjugacions que s'arrosseguen
en un intent desesperat de retenir-la
a frec de cos
a frec de dent
al subsòl d'un poema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)