dilluns

tendrums

Crepita el tacte que no gosa 
dir la pell amb veu d'escorça. 
Elèctrica encara l'empenta fossilitzada, 
la nostàlgia metàl·lica del gest. 

Un cop vam ser tendres 
i ens ho repetim per dins, 
un i altre cop 
(la paraula és os-moviment-
cartílag-articulació)
per no deixar de ser-ho.
Share:

divendres

quaranta i

La carn vessa pel record 
de la silueta dels teus trenta anys. 

I dius prou als límits que enceten la pell 
d'aquest ara tan rotund 
que encara no tens apamat.
Share:

dijous

but you are still alive

Escolto Jagged little pill d'Alanis Morissette al cotxe per encetar un altre dia de rutina, i recordo quan vaig anar a comprar-lo immediatament després de sentir You oughta know a la ràdio, quan em vaig sentir identificada amb aquella noia que cantava emprenyada, que havia aconseguit posar música i lletra a la mala llet, a aquella impaciència, a aquella voracitat que se'm -se'ns- menjava per dins. 

Arribo a destí, apago la música. Silenci. A The city of blinding lights Bono es lamenta preguntant-se "what happened to the beauty I had inside of me?". Jo acabo qüestionant-me, inevitablement, on coi ha anat a parar la meva fam.
Share:

dilluns

make a wish

Demanes temps al nou any. Temps per deixar de llegir i escriure malament i a corre-cuita. Temps per poder mirar amb calma dins teu, a fora, en totes direccions, i així triar les paraules adequades per ser capaç de fotografiar la tristesa, l'alegria, la desesperació, totes les cares de la vida, amb un sol vers.
Share:

dimarts

taula de salvació

Dies d'una veu de mans fredes que recorren l'esquena dels instants en què tu i jo ens sabem primavera pell endins. Dies així, de límits i llast i àncores i esquerdes, per combatre'ls llegint-nos els carrers deshabitats de tacte amb un deix de llar i llana per rescatar-nos de tots els naufragis que inventa l'hivern quan cau la tarda.
Share:

dissabte

funàmbul

Recolzes el pes de la paraula al vers tibant. Un pas, i un altre. I avances per l'equilibri fins que el calfred, intens, et sacseja fins fer-te caure.
 
Hi ha poemes que no es deixen recórrer fàcilment. Tot i la xarxa de seguretat, no en surts intacte.
Share:

dilluns

oxigen

Massa incertesa a l'aire que respires.

I ofegues la por en aquest excés 
de dubte i oxigen. 
La mateixa por que et neda per dins 
dins de la certesa 
de tots els tactes possibles.
Share: