dilluns

tendrums

Written by   on   with Cap comentari
Crepita el tacte que no gosa 
dir la pell amb veu d'escorça. 
Elèctrica encara l'empenta fossilitzada, 
la nostàlgia metàl·lica del gest. 

Un cop vam ser tendres 
i ens ho repetim per dins, 
un i altre cop 
(la paraula és os-moviment-
cartílag-articulació)
per no deixar de ser-ho.
Share:

divendres

quaranta i

Written by   on   with Cap comentari
La carn vessa pel record 
de la silueta dels teus trenta anys. 

I dius prou als límits que enceten la pell 
d'aquest ara tan rotund 
que encara no tens apamat.
Share:

dijous

but you are still alive

Written by   on   with 1 comentari
Escolto Jagged little pill d'Alanis Morissette al cotxe per encetar un altre dia de rutina, i recordo quan vaig anar a comprar-lo immediatament després de sentir You oughta know a la ràdio, quan em vaig sentir identificada amb aquella noia que cantava emprenyada, que havia aconseguit posar música i lletra a la mala llet, a aquella impaciència, a aquella voracitat que se'm -se'ns- menjava per dins. 

Arribo a destí, apago la música. Silenci. A The city of blinding lights Bono es lamenta preguntant-se "what happened to the beauty I had inside of me?". Jo acabo qüestionant-me, inevitablement, on coi ha anat a parar la meva fam.
Share:

dilluns

make a wish

Written by   on   with 4 comentaris
Demanes temps al nou any. Temps per deixar de llegir i escriure malament i a corre-cuita. Temps per poder mirar amb calma dins teu, a fora, en totes direccions, i així triar les paraules adequades per ser capaç de fotografiar la tristesa, l'alegria, la desesperació, totes les cares de la vida, amb un sol vers.
Share:

dimarts

taula de salvació

Written by   on   with Cap comentari
Dies d'una veu de mans fredes que recorren l'esquena dels instants en què tu i jo ens sabem primavera pell endins. Dies així, de límits i llast i àncores i esquerdes, per combatre'ls llegint-nos els carrers deshabitats de tacte amb un deix de llar i llana per rescatar-nos de tots els naufragis que inventa l'hivern quan cau la tarda.
Share:

dissabte

funàmbul

Written by   on   with Cap comentari
Recolzes el pes de la paraula al vers tibant. Un pas, i un altre. I avances per l'equilibri fins que el calfred, intens, et sacseja fins fer-te caure.
 
Hi ha poemes que no es deixen recórrer fàcilment. Tot i la xarxa de seguretat, no en surts intacte.
Share:

dilluns

oxigen

Written by   on   with Cap comentari
Massa incertesa a l'aire que respires.

I ofegues la por en aquest excés 
de dubte i oxigen. 
La mateixa por que et neda per dins 
dins de la certesa 
de tots els tactes possibles.
Share: