10.1.17
taula de salvació
Dies d'una veu de mans fredes que recorren l'esquena dels instants en què tu i jo ens sabem primavera pell endins. Dies així, de límits i llast i àncores i esquerdes, per combatre'ls llegint-nos els carrers deshabitats de tacte amb un deix de llar i
llana per rescatar-nos de tots els naufragis que inventa l'hivern quan
cau la tarda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada