Demanes temps al nou any. Temps per deixar de llegir i escriure malament i a corre-cuita. Temps per poder mirar amb calma dins teu, a fora, en totes direccions, i així triar les paraules adequades per ser capaç de fotografiar la tristesa, l'alegria, la desesperació, totes les cares de la vida, amb un sol vers.
S'alegria, sa tristesa... de què em deu sonar això?
ResponEliminaEl temps és vida.
ResponEliminaQue el temps sigui vers.
Ai, XeXu, ells sempre són a dins, dansant al ritme de les seves musiquetes ;)
ResponEliminaAixò intentem, Cesc, convertir el temps en vers...
ResponElimina