ignífug

La ràbia esclata 
en el gest.
El crit duu, implícita,
metralla de paraules.

La impotència, 
ben ancorada
al fons d'aquest buit
que crema
que s'inflama,
sobreviu sempre
a tots els temporals
a tots els incendis
de l'ànima.

El dolor espurneja,
ignífug.

Comentaris

Entrades populars