A mesura que ens comuniquem, anem generant residus sentimentals. Tant les veritats com les mentides, tant els comentaris punyents com els innocus, tant les converses interessants com les avorrides deixen rere seu paraules que s'han buidat de tot tipus d’emocions. Què fer-ne, de totes les inanitats? Oblidar-les al fons d’un calaix de la memòria. O dipositar-les en el contenidor corresponent i reciclar-les. Tornar-les a escriure o a pronunciar, donar-les una altra oportunitat. I així poder omplir els mots amb una nova càrrega sentimental en tornar-los a llegir o escoltar. Recicla, per exemple, un "t'estimo". Segur que ell o ella t'ho agrairà.
M'havien dit que aquest bloc era genial i realment tenien raó!
ResponEliminaUn bon consell el de reclicar... sobretot per a aquells que tinguin síndrome de diògenes comunicatiu. Millor fer net, sens dubte ;-)
donar-les sempre una altra oportunitat en un altra situació diferent, és un post fantàstic, fantàstic
ResponElimina(buaaaaa) (fa anys que ens llegim... i cada dia em sorprens) (com pots ser tant i tant tremenda en les teves paraules) (avui, una reverència) (i un petó, Anna)
ResponEliminaCada dia estic més contenta d'haver descobert aquest blog. Un post fantàstic el d'avui,no trobo les paraules adients per expressar el significat d'aquest tipus de reciclatge.
ResponEliminaHo veus? És només una qüestió de pronoms. Del "jo" al "nosaltres" ;)
ResponEliminaLitus
Escriure, diuen, que en part és això, recuperar el passat per afrontar-lo, assumir-lo i superar-lo per sempre ;)
ResponEliminaperò reciclar un t'estimo?
ResponEliminano hi crec.
Els t'estimo han de ser sempre nous, per estrenar!