AIGUABARREIG


Es deixen endur per la tempesta dels sentits i el fort corrent sembla esborrar límits, confondre les pells. Amb la calma, se separen llavis i llengües; es desacceleren cors i batecs. L’amor, com un miratge breu en què poden tocar-se. Tothom sap que l’aigua i l’oli mai s'arriben a barrejar totalment.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall