Esperar durant el dia cosint la impaciència que vessa dels ulls al fons de les butxaques. Teixint paraules per aconseguir emocions efímeres que es dissipen de seguida en l’aire. Esperar totes i cadascuna de les nits desfent i cabdellant somnis i converses sabent del cert que no vindrà. Esperar que no s’esgoti l’esperança. Aguanta, aprenent de Penèlope, aguanta.
es el primer cop que visito el teu univers privat i sens dubte et vindre a veure molt sovint.
ResponElimina