*

*

diumenge

ADOLESCÈNCIA

De mòbil a mòbil, missatges d'alegria,
de fe, esperança,
de mantenir l'amor, el foc, la flama
per cinc o deu duros, una ridícula part d'un euro
per fer-me present, recordar-te les paraules
sense veu de la passió:
una processó de símbols i saliva que dibuixen la pantalla
mínima on esclaten els besos que et guarde,
els que no compartesc, els que només són per tu
i que bese en el mòbil, amb el mòbil de l'absència.

Si et tingués al davant, t'estimaria igual.

Josep Lluís Roig, El somrís de les carreteres secundàries

7 missatges al contestador:

Laura Dalmau ha dit...

Anna,
una processó de símbols i saliva que dibuixen la pantalla mínima

Una definició de la virtualitat del sentiment que m’ha encantat!

:O)

en veu baixa ha dit...

Aquest poema m'encanta, l'he llegit algun cop a xiquets d'ESO i sol agradar-los tant com a mi.

Josep Lluís Roig ha dit...

De debò que els poemes tenen vida pròpia, una vegada els escrius i els publiques. Gràcies per ajudar-los a viure.

bitxo ha dit...

Josep Lluís (Roig?), imagino que ets tu. Només he llegit "El somrís de les carreteres secundàries" i m'encanta. Tot un privilegi que hagis passat per aquí i hagis deixat la teva empremta. I gràcies a tu per escriure aquests poemes :)

Josep Lluís Roig ha dit...

L'honor és meu. De poesia massa vegades només en parlem amb persones que coneixem. És emocionant que algú a qui no coneixes de res et retrobe de sobte amb poemes que fa gairebé quatre anys que vas soltar de la mà.
(D'ací un parell de mesos trec un altre llibre, ja te'n faré "propaganda")

bitxo ha dit...

Espero les teves notícies, doncs (i gràcies pel comentari que m'has deixat més avall, a la capsa de galetes daneses... jo sí que m'he emocionat!) :)

Anònim ha dit...

Es impressionant com unes simples paraules et poden fer sentir tants de sentiments..
Comprenc l'escrit perfectament...
M'ha encantat..

Publica un comentari a l'entrada