Ves al contingut principal

AVIAT

Despertar d’un malson. Trobar-te entre els llençols i fer l’amor. Una dutxa ràpida. Soroll de claus. La porta es tanca. Solitud. Un cafè ben carregat i una pel·lícula banal. A la gola, sensació de nosa, d’inutilitat. I desaparec en l’equador d’aquest dissabte que sé com comença però que desconec com acabarà. Si penses en mi, potser em tornaràs a trobar al principi dels teus silencis. O al final de totes les paraules que no escriuràs. Tornaré aviat. Quan els dissabtes i els diumenges esdevinguin novament caps de setmana. Perquè, a partir de dilluns, tots els dies em semblaran iguals.

Comentaris

  1. "aviat" és un terme molt inexacte... i ja se sap, qui espera, desespera...

    ResponElimina
  2. Em costa una mica d'entendre el text. Intueixo que al darrere hi ha una gran càrrega emocional. Potser massa.

    ResponElimina
  3. Si ha de ser per bé, que arribi aviat, doncs, aquest "aviat". Ànim, bitxo!

    ResponElimina
  4. bitxo... aviat un somriure?...
    aviat una mirada?...

    (les paraules sempre seran llunyanes i fredes, per molt que vulgui escriure moixaines...)

    una bosseta de petonets dolços i una abraçada, amb el teu permís...
    ;¬)**

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada