L'ESPERA

Esperant-te torno a oblidar el present,
i les hores s’escapen fràgils i lentes
rera el sòlid perfil d’un horitzó encès.
T’espero amb tanta ànsia que sé que no vindràs,
i ara penso en tot allò que no farem aquesta nit.
Esperant-te m’aferro a l’abans i al després,
i la immensa buidor del capvespre s’omple
amb la nostàlgia d’uns moments que no compartirem.

Àngel Herrera i Atienza, Universos diminuts

2 comentaris

  1. Només qui espera obté la recompensa. Ànims, que vindrà

    ResponElimina
  2. Potser la millor de les esperes, l'espera sense esperança.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall