Sentir encara l’embranzida d’una rutina que s’ha esvaït de sobte. La inèrcia dels dies mal viscuts, d’hores que no ens pertanyen, de temps mal amortitzat. Atordida, descol·locada, inquieta, vagarejo sense parar per matins i tardes amb l’únic punt de referència que em proporciona un somriure infantil que amagava mesos i mesos d’enyor a les butxaques. Asseguda dins del vagó d’un tren de joguina que travessa un paisatge de presents i passats, miro per la finestra i em demano quina serà la propera parada d’aquest trajecte circular.15.1.08
TRAJECTE CIRCULAR
Sentir encara l’embranzida d’una rutina que s’ha esvaït de sobte. La inèrcia dels dies mal viscuts, d’hores que no ens pertanyen, de temps mal amortitzat. Atordida, descol·locada, inquieta, vagarejo sense parar per matins i tardes amb l’únic punt de referència que em proporciona un somriure infantil que amagava mesos i mesos d’enyor a les butxaques. Asseguda dins del vagó d’un tren de joguina que travessa un paisatge de presents i passats, miro per la finestra i em demano quina serà la propera parada d’aquest trajecte circular.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Termini?* ;)
ResponElimina*Vegi's el cafelitus.
Diuen que tots els camins duen a Roma... i jo aquí, donant voltes.
ResponEliminaOn anirem a parar caminant en cercles?
ResponEliminaLo meu sí que és un trajecte circular. Fa més d'un any que vaig aterrar al teu Univers Privat i em vaig perdre en el camí de rajoles grogues, no sé ben bé per què.
ResponEliminaI, de cop, un dia descobreixo que des de la finestra a l'ànima de la Maimho, també s'hi podia arribar!!
Ben-retrobada Bitxo!!!!!
i si canvies de tren o de recorregut?
ResponElimina:*
(records)(petons)
ResponElimina