dijous

CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA

Quan els dies esdevinguin simples ponts que travessem per continuar vivint, quan les paraules i els sentiments es buidin de tot significat, quan res ja no tingui sentit, no hi haurà esma per continuar escrivint...

16 missatges al contestador:

namaga ha dit...

oh! bitxo, però si tot just començarà la primavera, el bon temps, el del bon humor, el de iepa! iepa! iepa!

:*

Ramon Aladern ha dit...

el terra també serveix per tornar-se a aixecar.
descansa.... i torna!
:***)

PetitaCriatura ha dit...

Les teves paraules són de tot menys buides de significat. Desitjo que l'esma torni aviat...

shia ha dit...

Espero que tornis, almenys recordo que fa una bona temporada ens vas dir adéu però vas reaparèixer amb aquest nou bloc.
Estaré esperant.
Fins aviat!

pere ha dit...

Ni se t'acudeixi! :-)

Jero ha dit...

És ara quan un lector anònim ha de fer acte de presència. Què seran les horabaixes sense les teues paraules?
T'esperaré.

Laia ha dit...

No vull que marxis!Descansa uns dies, però torna ben aviat. T'estarem esperant. Una abraçada.

Maeve ha dit...

I aixó que vol dir? no m'espantis!! torna!!

Babèlia ha dit...

... continuaré estant... com desde fa 3 anys... cuida't bonica...

barbollaire ha dit...

bitxo...
vaaaaa...!

descansa, nina, però...
torna per cantar-nos els colors aquells que sols tu saps veure...

vaaa, bitxo! Dolça nina...

(però si estàs realment convençuda... t'has mirat els ulls per prendre la decisió i estàs segura...)

Una abraçada i un petonet ben dolç :¬)**
(com aquells que ens creuàvem abans)

Sif ha dit...

bitxo,

que no siga veritat, i si ho és que algun dia tornes per explicar-ho.

En tot cas sort i ànims, l'esma és la darrera cosa que hem de perdre, xe!

Jacqueline ha dit...

Quina mala notícia...! :(

martí ha dit...

I potser serà aleshores quan l'escriure tindrà més sentit que mai...

TENDER EPITHELIUM ha dit...

I ara què¿?!El teu univers ja fa temps que havia deixat de ser privat per ser compartit.Ens deixes orfes....Òbviament, et respecto tot i que voldria que constés en acta que, amb o sense esma, les teves paraules mai deixaran de tenir sentit. I si no, pregunta-li-ho als Crowded House...

Anna ha dit...

Si tenen alguna cosa les teves paraules i sentiments, precisament és significat. I quan les coses momentaneament perden el sentit a cops el que ajuda a etrobar-lo és precisament escriure.
Espero que sigui quelcom passatger i poder seguir gaudint d'aquest diari tant especial.
Una abraçada ben forta.

El que mai et vaig dir ha dit...

Les paraules són els ponts!

Per tu vaig estar a punt de tancar el bloc, i per tu vaig continuar...

No voldràs tenir ara un càrrec de consciència, oi? :)

Publica un comentari a l'entrada