dimarts

fòsfor

La tarda juga a incendiar
el blanc decadent d'un pany de paret.
I tu, maldestra, 
intentes imitar-la sobre el paper 
amb mots que no s'inflamen.
De vegades ets tot de llumins molls;
de vegades, la possibilitat d'un foc 
que viu dins d'una capsa.

La bellesa, sovint esquerpa,
no deixa compartir la llum d'una horabaixa.

Share:

1 comentari:

  1. Per sort, als marges del poema, salten espurnes de paraules que encenen el record de la bellesa d'aquella vesprada.

    ResponElimina