fòsfor

La tarda juga a incendiar
el blanc decadent d'un pany de paret.
I tu, maldestra, 
intentes imitar-la sobre el paper 
amb mots que no s'inflamen.
De vegades ets tot de llumins molls;
de vegades, la possibilitat d'un foc 
que viu dins d'una capsa.

La bellesa, sovint esquerpa,
no deixa compartir la llum d'una horabaixa.

Comentaris

  1. Per sort, als marges del poema, salten espurnes de paraules que encenen el record de la bellesa d'aquella vesprada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars