Arribes a la conclusió que la distància que hi ha entre els pronoms “tu”, “jo” i “nosaltres” es mesura en minuts. Vint, concretament, els dies en què la circulació és fluïda. Avui no hi ha trànsit però sí molts minuts per recórrer fins al proper cap de setmana de vint-i-quatre hores. Prens les tisores i talles cintes mètriques i busques de rellotge en un acte de rebel·lia inútil. Aquest vespre conjugues tots els verbs només en primera persona del singular. És l’única que et queda a la butxaca quan et sents tan sola.
...hi ha tantes butxaques plenes de primeres persones del singular...
ResponEliminaQuè fa? Tres anys que et llegeixo? Encara estic buscant un blog que m'enriqueixi més que el teu... i no el trobo... el teu univers és privat i especial. És el millor, sens dubte.
ResponEliminaCuida't Anna. un petó
És tan maca la primera persona del plural? Per què és tan difícil arribar a un 'nosaltres', quan ja tenim el 'jo' i el 'tu'? Si teniu el secret, expliqueu-me'l, si us plau.
ResponEliminaL'important és equipar les butxaques de subjuntius perquè les primeres persones singulars puguin desitjar coses, també!
ResponElimina