Al mostrador de la benzinera, avui en dia per vint cèntims t'ofereixen una dosi de felicitat embolicada en paper al final d’un palet blanc. Per aquest mòdic preu pots recuperar uns minuts de preadolescència i tornar a imaginar que tots els petons d’amor que encara teníem per estrenar eren com aquells que es feien els actors de cine: llargs i apassionats. Per menys d’un euro, i durant el temps que dura el caramel, pots tornar a creure que la vida és de color de rosa, dolça i amb gust a maduixa. Fins que arribes al xiclet minúscul i barat i, al cap de poca estona, els records esdevenen insípids i durs com aquella massa que continues mastegant amb l'esperança que es torni a estovar. L’efecte Kojak s'esvaeix i tornes al teu present i a la seva realitat. Això sí, lleugerament millorat amb colorants, conservants i edulcorants.
Kojak 4ever! :)
ResponEliminacada vegada que me'n menjo algun, el trobo més bo que l'anterior... però si. El xiclet no val res. Sempre l'acabo tirant!
precioso... todo lo que se puede sacar de un caramelito pegado a un palito. genial.
ResponElimina